Haz algo por tus hijos

Otro modelo educativo abierto y libre es posible

L’escola tradicional aburrega i mata la curiositat i la creativitat de qualsevol.

Ahir, dia 24 d‘Octubre de 2012, vaig tenir el plaer de conèixer a Josep A. Macià; després de la xerrada que va fer Francesco Tonnuci (alias Frato) al ItWorldEdu 2012.

Jo vaig ser un dels assistents que va aplaudir al final de la xerrada. Ho vaig fer amb convicció i ara us explicaré perquè.

La història que us explicaré ara va passar a principis de l’any 2011; però malauradament continúa passant avui en dia, cada dia!, a les aules dels nostres fills.

Per fer-ho, he recuperat una carta que vaig escriure a inspecció el 01 de Març de 2011, cansat de no trobar cap solució des de l’escola, ni des de l’EAP. La carta comença així:

El meu nom és Toni Soler, sóc professor de cicles formatius d’informàtica, però en aquesta ocasió em dirigeixo a vostè com a Pare de la Sara.

 

Adjunto a continuació el meu anàlisi del problema, causes i possibles solucions.

 

PROBLEMA:

 

La Sara és una nena de 7 anys que sempre ha anat contenta a l’escola, l’educació infantil ha estat genial, però ara a primària ja no hi vol anar. Cada cop que pensa que ha d’anar a l’escola, li agafa mal de panxa, mal de gola i comença a plorar. De fet, es desperta per les nits plorant. Cada cop que ha de fer els deures, li agafa mala llet, llença el llapis contra la paret i es nega a fer-los. Finalment els fa perquè nosaltres, com a pares, parlem amb ella i la convencem que els ha de fer. Però ella explica clarament i amb les seves paraules: “Es que JA NO PUC MÉS!! M’he intentat adaptar, però es que sempre és el mateix: dibuixar, pintar, sumar i dictats; dibuixar, pintar, sumar i dictats; dibuixar, pintar, sumar i dictats. JA ESTIC RALLADA!! Jo vull saber perquè ‘assajar’ va amb dues ‘ss’, vull saber perquè ‘matemàtiques’ va amb accent obert, no vull aprendre’m de memòria paraules sense saber perquè s’escriuen així!! Vull aprendre a multiplicar! Però no ens ho expliquen! Sempre haig d’esperar a que el Miguel i la Selena acabin i no em deixen fer res mes! M’avorreixo molt, estic ratllada i ja no puc mes.” I aquesta és la seva manera d’expressar-se!!, més propi d’un adult que d’una nena de 7 anys. És una nena molt creativa, està motivada per aprendre més coses, ella sap que hi ha més coses!, però des de l’escola no li ho donen.

 

CAUSA:

 

Quina és la metodologia de l’escola a primària?

  • Tothom ha de fer el mateix; no s’atén adequadament la diversitat. Paraules de la tutora: “Mentre estiguis en aquesta escola, faràs el mateix que tothom.”
  • Ensenyament basat en fitxes:
  • Fitxes de dictats amb 4 frases que han de copiar varis cops per memoritzar-les.
  • Fitxes de sumes i restes; sempre igual, però amb números diferents.
  • Fitxes d’anglès que han d’omplir, dibuixar i pintar.
  • Fitxes que simplement han de dibuixar i pintar.
  • Si algun nen pregunta el perquè de les coses, la resposta sempre és: “encara no toca saber-ho. Ho farem més endavant.”
  • Normes poc flexibles: Han de llegir llibres de segon curs i fer un resum. Si algun alumne vol fer el resum d’un llibre de tercer o d’un llibre que té a casa, no pot fer-ho!! Si algun alumne vol avançar els deures del cap de setmana quan ja ha acabat la feina de classe, no pot fer-ho!!

Opinió personal: Aquesta metodologia converteix els nens en robots, no ajuda gens a raonar, aburrega i mata la creativitat de qualsevol. És més pròpia d’una cadena de producció que d’una escola; el problema és que aquí “el producte final” són els nostres fills.

 

Com és la Sara?

És una nena amb moltes inquietuds, amb moltes ganes d’aprendre, sempre pregunta el perquè de les coses, és molt creativa.

A més a més, és molt sensible, respectuosa amb els demés, amb un llenguatge ric i habilitats socials impròpies de la seva edat.

Necessita de l’acceptació i admiració dels demés com el respirar. De fet, té molts amics i amigues a l’escola que se l’estimen molt.

També té defectes: és desordenada i una mica sapastre.

 

Com afecta aquesta metodologia aplicada a la Sara?

Ella necessita molt poc temps per assolir un coneixement. Hi ha alumnes que els hi costa més i poden trigar dos mesos per assolir el mateix coneixement. Què fan els demés alumnes mentre els més lents ho aprenen? Mes fitxes iguals.

Hi ha nens, sense massa inquietuds, que com més fàcil millor! Total! Així no s’han d’esforçar gaire! Però hi ha nens com la Sara amb moltes inquietuds que el seu caràcter no els hi permet treballar en una cadena de producció sense sentit. Han de donar-li sentit a tot allò que fan. Dit amb paraules de la Sara: “Almenys dibuixant i pintant m’ho passo bé, però tampoc m’aporta res.”

Aquesta metodologia no es adequada per ningú, però molt menys per alumnes amb inquietuds, imaginació i creativitat. Ella necessita saber el perquè de les coses.

I tot això junt fa que NO VULGUI ANAR MÉS A L’ESCOLA.

 

POSSIBLES SOLUCIONS IMMEDIATES:

 

1. Parlar amb el inspector de zona per tal que ens faciliti JA MATEIX un canvi d’escola que tingui una altre metodologia d’ensenyament – aprenentatge.

 

2. Dir a l’escola que la Sara està malalta i que per aquest motiu avui no pot anar a l’escola. I això pot passar cada dijous de cada setmana, ò una setmana sencera, ò ... i qui dia passa any empeny!

 

3. Desescolaritzar-la i educar-la en família. Què vol dir això? Donar-la de baixa de l’escola i no donar-la d’alta a cap altre escola fins que no trobem l’escola que ens sembli adequada per la nostre filla. Sabem que no és legal del tot, de fet hi ha un buit legal, però mentre surt el judici i no surt, em guanyat temps per buscar una escola millor.

 

4. Això va ser una de les solucions que va proposar la Sara: “Em porto igual de malament que l’Eric i així m’expulsen de l’escola.” I això que és una nena que detesta els conflictes!

 

Menjar-li el cap des de casa, des de l’escola i des de l’EAP que en realitat no li està permès preguntar-se el perquè de les coses i que s’ha de convertir en un robot com tots els altres nens, no ho contemplem com una solució.

 

POSSIBLES SOLUCIONS DEFINITIVES:

 

1. Trobar una escola amb una metodologia diferent:

  • Que atenguin a la diversitat REALMENT i no només sobre el paper.
  • Que els estimulin a raonar: perquè les coses son com son, quina utilitat real té allò que estàs aprenent, etc.
  • Que els motivin a aprendre, a desenvolupar els seus propis projectes i que els puguin mostrar als altres. Jo sempre dic que la intel·ligència és la potència del cotxe i la motivació, la gasolina. Si tens un Ferrari però no li poses gasolina, no avançaràs. I un Seat Panda amb gasolina pot arribar molt més lluny.
  • Que no descuidin la intel·ligència emocional; que els ensenyin com funcionem nosaltres per dins, les nostres emocions. De què serveix saber que París és la capital de França quan tenim un problema real? Han de tenir eines per gestionar els seus propis conflictes, reptes, problemes.

 

2. Demanar una reducció de jornada per poder educar la meva filla a casa. Associar-me a la coordinadora catalana pel reconeixement i la regulació de l’educació en família per rebre assessorament i ajudar-nos entre les famílies que encara no em trobat una escola adequada per als nostres fills.

 

COM A PARES ESTEM OBLIGATS A ESCOLLIR UNA DE LES SOLUCIONS IMMEDIATES PER APLICAR-LA JA MATEIX! I DESPRÉS A ESCOLLIR UNA DE LES SOLUCIONS DEFINITIVES.

 

Hem llegit que la metodologia del CEIP Martinet de Ripollet és totalment diferent a la tradicional i potser seria l’escola perfecte per la Sara.

 

Afortunadament, la Sara va poder entrar al CEIP Martinet de Ripollet; ara és feliç i no vol posar-se malalta per no perdre ni un sol dia d’escola!


A la Primaria podem trobar varies escoles semblants al Martinet, però aquesta metodologia lliure no té continuació a la Secundaria...

Visitas: 171

Etiquetas: Escola, Lliure, Martinet, Tonuci

Comentar

¡Necesitas ser un miembro de Haz algo por tus hijos para añadir comentarios!

Participar en Haz algo por tus hijos

Sobre

© 2020   Creado por Josep A. Macía.   Tecnología de

Reportar un problema  |  Términos de servicio