Haz algo por tus hijos

Otro modelo educativo abierto y libre es posible

Aquesta es una reflexió que finalitza en una proposta política que vaig fer al cercle d'educació de Podemos.

PLANTEJAMENT DEL PROBLEMA:

Els nens neixen motivats. Ho pregunten tot! Tenen curiositat per tot! Però quan arriben a la secundaria estan desmotivats, rebels, perduts! Està clar! Alguna cosa hem fet malament a primària! Però es que a la secundaria és pitjor!

 

LA CAUSA PRINCIPAL:

Ja de ben petits, tanquem els nens en aules, els fem seure en una cadira, volem que estiguin quiets i callats (això és antinatural per un nen de 5 o 6 anys!). Els hi expliquem una cosa que ells no han demanat, ni tampoc saben perquè serveix; després els hi demanem que ho repeteixin, i si s’equivoquen en alguna repetició, els penalitzem. Això mata la creativitat i la motivació de qualsevol!

 

LA SOLUCIÓ ESTÀ A DINS DE L’AULA:

Abans es separava els nens per raó de sexe; ara ho veiem absurd.

Ara separem els nens per raó d’edat, i espero que en el futur ho veiem absurd; perquè no tothom que té la mateixa edat té les mateixes capacitats cognitives, ni els mateixos ritmes d’aprenentatge.

No els hauríem de separar per raó d’edat; els hauríem d’agrupar segons els seus centres d’interès. Què vol dir això?

Imagineu una escola on no hi ha els cursos clàssics: 1er, 2on, 3er, ... En comptes d’això hi ha els següents centres d’interès:

  • Visual i plàstica: Pintura creativa i artística, escultura, restauració de mobles vells, ...
  • Agricultura: Aprendre a cultivar un hort, ...
  • Biologia i Natura: Descobrir animals estranys, Propietats de les plantes, ...
  • Medicina alternativa i tradicional, biodescodificació, neurociència, ...
  • Geografia: Construint països i cultures, ...
  • Tecnologia: Recursos energètics, Electricitat, Robòtica, Xarxes Informàtiques, Programació, ...
  • Invents: construccions de fusta i construccions metàl·liques, museu dels invents, ...
  • Comunicació i audiovisuals: fer reportatges, fer radio, escriure articles.
  • Literatura: llegir i escriure llibres.
  • Matemàtiques: Enigmes matemàtics, Problemes de lògica, Inventar-se un joc d’estratègia, ...
  • Química i Física
  • Música
  • . . .

Cada centre d’interès té elaborat un conjunt de projectes, que estan classificats per nivells de dificultat. Per exemple, a dins de tecnologia, un projecte pot ser aprendre a instal·lar una placa solar i a crear energia elèctrica amb ella; o programar un petit robot per a que saludi de deu maneres diferents. A dins de visual i plàstica, un projecte pot ser que cada alumne porti algun moble vell i restaurar-lo. Etc.

Els projectes poden ser proposats per els propis alumnes, proposats per els professors, o que el seu origen sigui de propostes externes (proposats per entitats públiques de l’entorn, o empreses externes).

Per tant, no té sentit que tots els instituts tinguin els mateixos centres d’interès. Cada escola o institut pot tenir els seus propis centres d’interès, adaptats al seu entorn, a la plantilla de professors, i a les necessitats dels seus alumnes.

Els alumnes escullen el projecte que més els hi agrada i més s’adapta al seu nivell, independentment de l’edat que tinguin. D’aquesta manera la motivació de l’alumne es màxima.

Això vol dir ABP (Aprenentatge Basat en Projectes). L’alumne aprèn a través de la pràctica en la realització de projectes; no pas en la memorització. Sap quina utilitat pràctica té allò que està aprenent. A més, en aquest cas, ho ha escollit ell!

Aquesta manera de treballar demana més implicació per part del professorat, ja que s’han de preparar un conjunt de projectes. Tot i que, un cop preparats, es poden reutilitzar un any rera un altre.

El rol del professor es donar eines i guiar als alumnes per tal que siguin ells qui vagin resolent els problemes que, de ben segur, es trobaran durant la realització del projecte. El paper del professor es més aviat un “coach”. En el desenvolupament d’un projecte poden intervenir conceptes matemàtics, de català o castellà (segur que caldrà redactar una memòria), es treballa l’autonomia, la responsabilitat, l’empatia, el treball en equip, la comunicació entre ells, ... es a dir, que a partir d’un projecte d’un centre d’interès, s’acaben treballant molts altres aspectes.

Aquesta metodologia pot ser aplicada a primària i a secundaria. Tot depèn del nivell dels projectes.

L’avaluació és molt important i no pot ser un número. Una persona es molt més complex que un número! No es pot resumir totes les dimensions d’una persona amb un número. L’avaluació ha de ser autoavaluació (és el propi alumne que s’avalua a ell mateix), ha de ser co-avaluació (a partir d’una xerrada entre alumne i professor), ha de ser bidireccional (el professor avalua a l’alumne, i l’alumne avalua al professor i si el projecte es prou motivador o es millorable); i el resultat de tot això ha de ser un informe d’avaluació, no pas un número.

ALGUNES CONTRADICCIONS DE LA NOSTRE SOCIETAT:

Diem als nens que siguin obedients a l’escola, que siguin obedients a casa, i després volem que tinguin un pensament crític, que quan siguin grans, si el govern els hi retalla els seus drets, no siguin obedients i surtin al carrer a protestar.

Avaluem tot allò que aprenen, els penalitzem si s’equivoquen, volem que facin les coses sempre de la mateixa manera, exactament igual que els hi hem ensenyat, i després volem que siguin creatius, que quan siguin grans s’arrisquin i muntin la seva pròpia empresa.

Aquestes contradiccions i moltes altres cal explicar-les a professors i famílies. Hem normalitzat masses coses que no son normals. La culpa tampoc es nostre, es de l’educació que nosaltres hem rebut, i la transmetem a la següent generació sense qüestionar-la. Això ha de canviar. Si volem resultats diferents, hem d’actuar de manera diferent!

Un antic proverbi africà diu: “Per educar a un nen, es necessària tota la tribu”. Què vol dir això? Que l’educació dels mes petits es responsabilitat de tots: pares, mares, avis, tiets, veïns, professors, ... TOTS!

 

PROPOSTA POLÍTICA:

1. Eliminar els cursos 1er, 2on, 3er, ... Per exemple, la ESO ha de ser un únic curs que dura 4 anys. Com que es treballa per projectes i cada projecte té un nivell, els nens estan agrupats per nivells cognitius, no pas per edat.

2. La ESO (Ensenyament Secundari Obligatori) no hauria de ser obligatori. Les famílies que volen educar els seus fills a casa, haurien de poder-ho fer sense problemes legals. Si els nens van a l’escola es perquè volen! Perquè s’ho passen tant bé realitzant projectes, que a casa s’avorririen! Això implica que l’escola ha de canviar, ha d’oferir activitats atractives per als alumnes.

3. Eliminar les avaluacions numèriques. No hi ha gent suspesa i aprovada. En comptes d’això, hi ha informes d’avaluació on s’indica quins aspectes ha de millorar cada alumne. L’error es una oportunitat d’aprendre, no pas una vergonya que s’ha de penalitzar!

 

Visitas: 57

Etiquetas: ABP, metodologia, podemos, política, projectes, proposta

Comentar

¡Necesitas ser un miembro de Haz algo por tus hijos para añadir comentarios!

Participar en Haz algo por tus hijos

Sobre

© 2020   Creado por Josep A. Macía.   Tecnología de

Reportar un problema  |  Términos de servicio